Donnerstag, 13. November 2025
Sommerreise 2025 | 2025年夏天之游:巴塞罗那与吉罗纳
Diesen Sommer ging es nach Barcelona und Girona. So offensichtlich habe ich es bislang nicht wahrgenommen: Abflug und Ankunft waren beide unter sonnigem Firmament und in Hamburg blickte man in kühles Blau, in Barcelona in warmes Terrakotta.



Dem ersten Eindruck der Farben folgt der zweite der Politik, die einem hier immer wieder begegnet: 2017 wurde das Referendum der Erklärung zur unabhängigen Republik Kataloniens nicht von der spanischen Regierung anerkannt. Seither, so heißt es, schwelle die separatistische Bewegung weiter. Ich stecke zu wenig in der Thematik, um mir eine abschließende Meinung bilden zu können. Obwohl ich prinzipiell immer für Unabhängigkeit bin, tendiere ich aktuell eher gegen ein vermehrtes Aufsplittern und für ein geeinteres Europa. Das schließt natürlich nicht aus, dass lokale Kulturen fortgelebt werden sollten. Die überall ausgehängte katalanische Flagge bzw. die von der Unabhängigkeitsbewegung bevorzugte Variante der Estelada Blava, also inklusive blauem Dreieck und weißem Stern, ist wohl der am Offensichtlichsten gelebte Lokalpatriotismus. Daneben findet sich die katalanische Sprache zum Beispiel in so gut wie allen Ausstellungen an erster Stelle. Eine Anmerkung dazu: Der sogenannte punt volat, der schwebende Punkt, „·“, den ich als Gendersternchen verwende, ist ein katalanisches Sonderzeichen zur Trennung doppelter Ls innerhalb, nicht aber am Anfang eines Wortes, etwa von col·lecció oder metàl·lic.


Barcelona

Beginnen möchte ich mit einem Tanz, schlendere dann ein wenig für die ersten Eindrücke herum, bevor es zu den zahlreichen Persönlichkeiten der Stadt geht, neben Picasso natürlich Gaudí, dann Miró und Tàpies, Dalí folgt später bei Girona, dazwischen liegen andere Ausstellungen und Streifzüge.

Zunächst der wundervolle Fries von Picasso an der Architektenkammer, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, im Gotikviertel am Plaça de la Seu, gegenüber der Kathedrale von Barcelona:








Von Carl Nesjar nach Entwürfen von Pablo Picasso: Els Tres Frisos de la Mediterrània: El Fris de la Senyera. El Fris dels Gegants. El Fris dels Nens. 3 sandgestrahlte Betonzeichnungen, 4,25x25/10/25m, 1960.


Die Kathedrale von Barcelona, Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, fertiggestellt im 15. Jh., gilt der Heiligen Eulalia von Barcelona, der Patronin der Stadt:










Mit begehbarer Dachterrasse.








Kreuzgang.




Josep Llimona: Monument als Herois del 1809. Bronze, 1929. Mit Relief von Vicenç Navarro Romero, Alabaster, 1941.
Denkmal für die Märtyrer der erfolglosen Unabhängigkeit von französischen Besatzungstruppen 1809 an der Plaça de la Ciutadella beim Ausgang der Kathedrale.

Barcino, der antike römische Name von Barcelona von um 15–13 v. Chr. unter Kaiser Augustus, umfasst noch heute Teile der Stadtmauer aus dem 4. Jh. n. Chr. Im Eck des Gotikviertels:






Wer unter dieser Bischofsbrücke, der Pont del Bisbe, rückwärts hindurchgeht, dem soll Glück zuteil werden. Mir war es auf dieser Reise hold.










Joan Fontcuberta: El món neix en cada besada | The World Begins With Every Kiss. O. A., 2014. Ein beliebter Selfiespot auf der Plaça d'Isidre Nonell.


Ebd., Detail.


Ebd., rechts von Corin (Maison Cactus): Tell People You Love Them. Plakate seit ca. 2024 an verschiedenen Orten in der Stadt.


Später erneut in der Carrer de la Princesa gesichtet.


Passend zum Viertel scheint die Neuauflage der als Gotik-Horror bekannten Serie „Blackwater“ von 1983 von Michael McDowell hier durch die Decke zu gehen.


Diese kleinen Palmen in großen Töpfen gefielen mir sehr:








Und weiter von unterwegs:


Was für eine gute und simple Lösung, die breiten Radwege durch kleine schlafende Polizeikräfte von der Autospur zu trennen.




Bekannt sind diese Zementfliesen als Panot de Barcelona, Blume von Barcelona, und finden sich etwa auf dem Passeig de Gràcia in Eixample.




Eine Variante.


Auch diesem blumigen Muster begegnet man immer einmal wieder.


Und gelegentlich sind Pfeiler Palmen nachempfunden.




Zwischendurch stehen unter Pflanzen die botanischen und katalanischen Namen.


Hier: „Celtis australis, lledoner almez mediterrant“, der mediterrane Zürgelbaum.






Text: „Me dijeron / que fuera / a por [?]“ (Man hat mir gesagt, ich solle [?] holen) – was das wohl gewesen sein mag?


Antoni Yranzo: Petjades | Footprints. 2017. In dem Passatge de les Manufactures.
Text: „Rhythm, communication, transit / rush, movement, work, history… a way / to connect and live. // Trodden passage, where neither one vehicle / nor an animal have passed through. // In the memory lives nothing but the / footprints of thousands of anonymous people / that were crossing it for a long time. // A new period begins where new footprints / are about to be printed, from new people and / new traditions, but the old ones will / be preserved and seen if you look up in the sky. // A bet for the future footprints that are / starting to pass through.“


Und warum nicht einmal eine Schaukel in einen Waschsalon hängen?







Palau de la Música Catalana.


Ebd.


Victor Ochoa: Monumento a Francesc Cambó. Bronze auf Granitsockel, 1997.


Text: „El temps passat i el temps futur, / el que podia haver estat i el que ha estat / tendeixen a un sol final, que és sempre present. // T. S. Eliot: Burnt Norton [Four Quartets], 1936“.
Original: „Time present and time past / Are both perhaps present in time future / And time future contained in time past. / If all time is eternally present / All time is unredeemable.“



Oh, ihr schönen Fassaden:












Sonnenschutz.




Neben dem Casa Calvet.














Auf zur Gegenwartskunst – oder was hier museal als solche bezeichnet wird:




Durchgang zum CCCB.




Innenhof.






Im CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, lief In the Troubled Air…: Image, Emotion, Utopia, kuratiert von Georges Didi-Huberman, 8.5.–28.9.2025:


Robert Capa: Barcelona, gener 1939. Còpia d’exposició, o. A. Robert Capa, International Center of Photography, Magnum Photos.


José Val des Omar: Misiones pedagógicas. Còpia d’exposició, 1931–36. Archivo Val del Omar.


Aby Warburg: Atlas Mnemosyne. D’esquerra a dreta: làmines 5, 6, 32, 42, 56 i 77, 1929. Impressiones en paper baritat sobre alumini, tiratge modern, 2010. Cortesia de The Warburg Institute.


Albert Londe: Attaque d’hystérie chez l’homme, planche d’instantanés. Cronofotografia, 1885. Col·lecció privada, Galerie Baudoin Lebon.


Matías de Irala: Método sucinto i conpendioso de cinco simetrias apropiadas a las cinco ordenes de arquitectura adornada con otras reglas vtiles / obras de Arze, y Potre, y Riuera, y varios autores. Madrid, 173[?]. Museo Lázaro Galdiano, Biblioteca, Madrid.


Johann Kaspar Lavater: L’art de connaître les hommes par la physionomie. Tome 1. París, Depélafol, 1820. CRAI Biblioteca de Fons Antic, Universitat de Barcelona.


Giovanni Battista Della Porta: Della fisonomia dell’huomo. Nàpols, Tarquinio Longo, 1598. CRAI Biblioteca de Fons Antic, Universitat de Barcelona.


René Descartes: L’Homme de René Descartes et un Traitté de la formation du foetus du mesme autheur. París, C. Angot, 1664. Bibliothèque nationale de France.


Esther Shalvez-Gerz: Entre l’écoute et la parole: derniers témoins, Auschwitz (1945–2005). Filmstill, vídeo, color, sense so, 40min., 2005.


Lydia Bourouiba: Turbulent Gas Clouds and Respiratory Pathogen Emissions: Potential Implications for Reducing Transmission of COVID-19. Filmstill, vídeo, b/n, sense so, 1:37min., 2020. Publicat a JAMA Network, 26.3.2020. The Fluid Dynamics of Disease Transmission Laboratory, Fluids and Health Network, Massachusetts Institute of Technology.


Albert von Schrenck-Notzing: Teleplastische Masse, die aus dem Mund des Mediums Stanislawa P. herausquillt und in schwebender Stellung verharrt. Còpies d’exposició, Múnic, 25.1.1913. Institut für Grenzgebiete der Psychologie und Psychohygiene e. V., Freiburg i. Br.


Curt Stoeving (autor del mottle): Màscara mortuòria de Friedrich Nietzsche. Guix, 1900. Klassik Stiftung Weimar, Museen.


Medardo Rosso: Aetas aurea a l’estudi del Boulevard des Batignolles. Ca. 1904–07. Archivio Medardo Rosso.


Auguste Rodin: Main crispée gauche. Guix, 1898. Musée Rodin, París.


Salvador Dalí: La mà tallada. Tinta sobre paper, ca. 1928. Col·lecció Pere Vehí, Cadaqués.


Luis de Castro: El Enigma de Berruguete, la danza y la escultura: conferencia pronunciada en el Salón Luises Kostkas, el día 21.12.1952, en el Ciclo organizado por el Ateneo de Valladolid. Valladolid, Imp. Provincial, 1953. Biblioteca de Catalunya.


Maria Kourkouta: Treís ánemoi tou Aiólou. Detail, filmstill, pel·lícula de 16mm transferida a vídeo, projecció en 3 canals, b/n, so, 6min., videoinstal·lació feta amb fragments de la pel·lícula Epistrofí stin odo Aiolou (Tornada al carrer d’eole, 2014) i la peça musical Orient-Occident (1960) de Iannis Xenakis, 2023. Col·lecció de l’artista.


Henri Michaux: Sense títol, moviment. Tinta xinesa, llapis, 1950–51. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.


Yves Klein: Athropometry: Untitled (ANT 56). Pigment sec en resina sintètica sobre paper entelat, 1960. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.


Simon Hantaï: Étude. Oil sobre tela, 1969. Zsuzsa Hantaï.


Ebd., Detail.


Joan Miró: La danse des coquelicots. Acrílic sobre tela, 1973. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.


(Links:) Lucio Fontana: Concetto spaziale. Attesa. Acrílic sobre tela, 1960. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid. (Rechts:) Fred Sandback: Untitled (Diagonal Construction). Detail, fil acrílic de color borgonya, 1970/2002. Fred Sandback Estate, cortesia de Galería Cayón, Madrid et al.


Antoni Tàpies: Maqueta per a Núvol i cadira. Addemblatge, 1988. Museu Tàpies, Barcelona.


Pablo Picasso: Madre con niño muetro (II). Postscripto de Guernica. Oil sobre tela, 1937. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.


Shiro Tsukihara: Inside the Yellow Flames. Reproducció, tintes i llapis sobre paper, 2002. Col·lecció The Hiroshima Peace Memorial Museum.


Manifesto of Catalan Intellectuals. Fullet original i reproduccions de les pàgines 2a4, 11.1936. Arxiu Històric de la Cuitat de Barcelona.


They still draw pictures!: With 60 illustrations of drawings made by Spanish children during the war. Amb pròleg d’Aldous Huxley, Nova York, Spanish Child Welfare Association of America, cop., 1938. Biblioteca de Catalunya.
Text: „Manuel Garcia, 12 years old. From a hospital cot, Manuel recalls his flight from enemy planes. Covering his eyes to shut out of sight of falling bombs, he runs with dogs and sheep as frightened as himself. Children’s Colony 10, Alicante.“


Ammete Messager, Georges Didi-Huberman: Les Enfantômes. París, Yvon Lambert Éditions, 2025. Col·lecció particular.





Keith Haring: Todos juntos podemos parar el sida | Together We Can Stop AIDS. Detail, o. A., 1989.


Ebd., Detail.


Eduardo Chillida: Barcelona. O. A., 1998. Fundació Museu d’art Contemporani, Barcelona.


Ebd., Detail.


Durchgang zum MACBA.




MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, zeigte von Coco Fusco: I Learned to Swim on Dry Land, 23.5.2025–11.1.2026:


Paquita i Chata: Coses! | Paquita and Chata: Stuff!. Impressió per raig de tinta sobre paper, 1996–99/2024. Cortesia de l’artista i de Mendes Wood DM São Paulo et al.


Amerindis sense descobrir tour | The Undiscovered Amerindians Tour. Impressió per raig de tinta sobre paper, 1992–94/2019. Cortesia de l’artista i de Mendes Wood DM São Paulo et al.


Dos Amerindis sense descobrir visiten Occident | Two Undiscovered Amerindians Visit the West. Project: 1992–94. Tipografia i gravat sobre paper, 2012. Col·lecció particular, cortesia d’Alexander Grey Associates, New York.
Text: „‚They ‚are too white to be Indians,‘ said the skeptic. ‚They do have less melanin than other Amerindians,‘ explained the docent. ‚They come from a very shady jungle.‘“


Ebd.
Text: „I noticed that she has no hair on her legs,’ observed one seaman. ‚It probably doesn’t grow,‘ speculated another. ‚Maybe she pulls it out by the root,‘ said a third.“


Ebd.
Text: „‚Oh please!‘ begged the gentleman at the Whitney Biennial. ‚Let me feed the girl in the cage a banana so my wife can take a picture! I’ll pay $10!‘“


Ebd.
Text: „‚If People thought you were real, didn’t you fail?‘ asked the noted conceptual artist to the Guatinaui female upon completion of her lecture.“


Morir sominant | To Die Dreaming. Project: Cuba as an empty Square. Impressió sobre cartonet, 2011. Cortesia de l’artista i de Mendes Wood DM São Paulo et al.


Ebd., 2025.


Coco Fusco in collaboration with Loid Der: Journalists Killed at Work Around the World, 2023–24/2025. Assassinated Environmental Activists Around the World, 2023/2025. Artists in Prison Worldwide, 2024/2025. Detail, impressió per raig de tinta sobre paper. Cortesia de l’artista i de Mendes Wood DM São Paulo et al.


Aus China stehen hier: Liu Tianyi, Lü Gengsong, Lu Jianjia, Qin Yongmin, Sun Daluo, Tian Qizhuang, Wang Yi, Wang Yuwen, Zhou Guqiang/ Aqu Qiangba u. a.


Treppenaufgang.




Ebenfalls im Treppengebäude, leider o. A.


Außerdem lief von Carlos Motta: Pleas of Resistance, 21.2.–26.10.2025:


Colonial Forts. Impressió digital cromogènica, 2013. Cortesia de Galeria Filomena Soares, Lisboa.


Towards a Homoerotic Historiography. Detail, instal·lació amb vint figures en miniatura d’or i tumbaga, 2014. Cortesia de Colección Londoño Susu, Bogota i d’ADN Galeria, Barcelona.


Ebd., Detail.


Ebd., Detail.


Nefandus Trilogy. O. A., 2013–14.
Text (Mitte): „My dearly beloved R, // Two years have passed since we met, since your fate became mine. I felt better in your company, and from that moment I was tied to you as by iron chains. Even if you must refuse me and treat me coldly with disdain, I should still want to be with you. Never would I cease to remain attached to you, and I can thank heaven that I was granted before my death the grand experience of knowing how much two human beings can mean to each other. // With each day my love and attachment for you increase. For two years I have known no other bliss on earth but your gaiety, your company, and the slightest expression of your commitment. My love for you is not just friendship, or brotherly love: it is venerations, childlike gratefulness, and devotion to your will as my most exalted law. // Yours, / A“.


Die Gruppenausstellung der MACBA Collection: Prelude: Poetic Intention, 13.12.2022–15.9.2025, zeigte verteilt im Gebäude unter anderem:


Eva Fàbregas: Supurant | Oozing. Detail, teixit elàstic, plàstic i aire, 2023–24. Obra co-produïda pel MACBA i la Fundación Botín.


Ebd., Detail.


Antoni Tàpies: Rinzen | Sudden Awakening. O. A., 1992–93.


Und wieder ruft die Stadt.

Nebenbei: Ebenfalls sehenswert ist der Mercat de la Boqueria in der Nähe. Die Markthalle gilt als „Bauch von Barcelona“ und wurde erstmals 1217 erwähnt, das derzeitige Gebäude stammt von 1840.


Die Biblioteca Gabriel García Márquez, des Architekturbüros Suma Arquitectura von 2022:








Mit eigener Chinawand.


Ebd., Detail, Kulinarik und Politik.




Unten in der Lobby mit „Refugis climàtics a Sant Martí“, wo man in der Nähe unterschlüpfen kann, um sich abzukühlen.


Ampeln als Hommage an den Comiczeichner Francisco Ibáñez (1936–2023), bekannt für „Mortaldel·lo i Filemó | Clever & Smart“, hier mit Smart.


Ebd., mit Clever.



Mercat de Sant Antoni.


Ebd.


Text: „Shhh: When you respect local residents’ right to peace and quiet, you take care of Barcelona.“


Ende des 19 Jh. entstand in Barcelona der Modernisme, die katalonische Bewegung des Jugendstils. Ihr Hauptvertreter war Antoni Gaudí (1852–1926) und sein Hauptwerk die 1882 begonnene Sagrada Família, an der bis heute gebaut wird. Über vierzig Jahre baute Gaudí selbst an ihr, seit 1885 mit eigenem Gesamtkonzept, über 140 Jahre sind es bis heute. Das weltweit längste, noch unfertige Bauprojekt der Moderne kann sich im Vergleich zu jahrhundertelang fortgeführten oder gewachsenen Sakralanlagen, vom Kölner Dom bis Angkor Wat, aber noch Zeit lassen.

Die Basílica de la Sagrada Família, die Basilika der Heiligen Familie:





















Mich beeindruckt dieser Wust, und mit Anleihen an Star Wars kann man mir immer kommen.


Passionsfassade von Josep Maria Subirachs (gebaut 1987–2009).




Gaudís Grab in der Krypta.



Was zum 100. Todestag von Gaudí im Juni 2026 rund um die Sagrada Família los sein wird, ob das gigantische Bauwerk überhaupt einmal fertig wird, berichtet Julia Macher: Sagrada-Família-Meilenstein und Gaudí-Jubiläum: Feierlichkeiten in Barcelona, in: Fazit, DLF Kultur, 8:18min., 5.1.2026.

Auf den Spuren von Gaudí und seinen Zeitgenossen findet man die meisten Gebäude Gaudís (s. etwa: Bauwerke von Gaudí in Barcelona) am und in der Nähe des Passeig de Gràcia, der zum Plaça de Catalunya führt – mal sind sie versteckt, meist touristisch erschlossen:










Ebenfalls Modernisme, aber von Gaudís Kollegen Josep Puig i Cadafalch, ist die Casa Terrades „Casa de les Punxes“ (umgebaut 1903–05), Ecke Carrer del Bruc und Avinguda Diagonal, die heute als Co-Workingspace genutzt wird:


Als „Casa de les Punxes“, Haus der Spieße, wird die Casa wegen ihrer sechs spitzen Türme bezeichnet.













Inseln zum Ausruhen auf der Passeig de Gràcia.


Die Casa Milà von Gaudí (gebaut 1906–10):










Die Casa Batlló von Gaudí (umgebaut 1904–06):










Daneben steht die Casa Amatller, erneut von Josep Puig i Cadafalch (umgebaut 1898–1900):






Und ein paar Schritte weiter findet man die Casa Lleó Morera von Lluís Domènech i Montaner (umgebaut 1902–05):






In der Carrer de Casp steht die Casa Calvet von Gaudí (gebaut 1898–1900):






Unten beherbergt das Haus heute das Restaurant China Crown.








Zwischendurch in der Umgebung:


Mit Fassadeninstallation von Frederic Amat, der auch an anderen Orten für das Hotel Ohla in Barcelona seine „Augen“ an die Gebäude gebracht hat. Hier das Haus mit Augen, la Casa de los Ojos, in der Altstadt, Via Laietana, 49, Ciutat Vella.




Auch Dior hat eine wundervolle Fassade zu bieten.


Sehe ich Sozialistischen Realismus bei Hackett London?






Das Museu Tàpies ist Antoni Tàpies (1923–2012) gewidmet, einem der wichtigsten Vertreter des spanischen Informel:




(Oben als ständige Installation:) Antoni Tàpies: Núvol i cadira | Cloud and Chair. O. A., 1990.
(Fries:) Elena del Rivero: Letter to the Mother. O. A., Projekt seit 1991.
Der Fries ist Teil der Ausstellung, hier vor Ort und dazu über die Stadt verteilt, von Elena del Rivero: Transiting La Quema, 8.7.2025–22.3.2026.

Es lief von Antoni Tàpies: The Imagination of the World, 13.2.2025–21.1.2026:


Installationsansicht, mit Filmstill von: Reportajes NO-DO, n. 359A. Any VII, novembre de 1949. B/n, sense so, 3min. (fragment). Filmoteca Española.


Manuscrit procedent de Bali | Manuscript from Bali. O. A.


Antoni Tàpies: Dibuix | Drawing. Tinta sobre paper, 1947. Col·lecció particular, Barcelona.


Jackson Pollock: Untitled. Aquarel·la sobre paper, 1951. Col·lecció particular, Barcelona.


Antoni Tàpies: Gossos | Dogs. Detail, tinta xinesa i aquarel·la sobre paper fregat amb carbó, 1948. Col·lecció particular, Barcelona.


Ders.: Tríptic | Triptych. Oli sobre tela, 1948. Museu Tàpies, Barcelona.


Ders.: L’escamoteig de Wotan | The Legerdemain of Wotan. Oli sobre tela,1950. Col·lecció particular, Barcelona.


Ders.: Parafaragamus. Oli sobre tela, 1949. Col·lecció particular, Barcelona.


Antoni Tàpies o l’escarnidor de diademes, Barcelona: Omega, 1967. Biblioteca del Museu Tàpies.


Invitacions pels esdeveniments de l’associació Club49 | Invitations for the Events of the Association Club49. Detail, impressió sobre paper, còpia d’exposició, 1951–55. Biblioteca del Museu Tàpies.


(Links:) Antoni Tàpies: Retrat de l’avi | Portrait of Grandfather. Pintura sobre pintura antiga a l’oli emmarcada, 1987. Col·lecció particular, Barcelona. (Rechts:) Vishnupurusha, Nepal. Segle XVIII. Col·lecció particular, Barcelona.


Antoni Tàpies: (Links:) Dona-arbre | Woman-Tree. Tinta xinesa sobre paper de llibreta. (Rechts:) Autoretrat | Self-Portrait. Tinta sobre paper. (Beide:) 1944. Col·lecció particular, Barcelona.


(Links:) Mask from the Terai Region, Nepal. S. d. Col·lecció particular, Barcelona. (Rechts:) Antoni Tàpies: Dibuix | Drawing. Llapis i carbó sobre paper, 1943. Museu Tàpies, Barcelona.

Blick in die Biblioteca del Museu Tàpies:





Unten noch ein schöner Zwischenraum:



Oben geht es auf eine kleine Terrasse:


Antoni Tàpies: Mitjó. Calcetín, 2010.


Ebd.

Außerdem lief von Anna Malagrida: Opacitas: Veiling Transparency, 13.3.–28.9.2025:


Anna Malagrida: Le Laveur de carreaux | The Glass Cleaner. Videoinstal·lació color, 3:26min., 2010. Col·lecció de l’artista.


Dies.: Danse de femme | Woman Dance. Videoinstal·lació color, 3:26min., 2007. Col·lecció de l’artista.


Vitrines. Serie, o. A., 2008–09.


Point de vue. Impressió digital sobre Dibond, 2006. Col·lecció de l’artista.


Am Verkehrsknotenpunkt Plaça de Catalunya – von hier gehen die Einkaufsmeilen Passeig de Gràcia mit den Modernisme-Bauten sowie die zum Hafen führende La Rambla ab, und man kommt gut zu Fuß in den historischen Stadtkern, Barri Gòtic, das Gotikviertel, etwa zur Kathedrale, sowie in die Planstadt des Viertels Eixample (kat. für abgeschrägte Häuserecken: Xamfrans), entworfen Mitte 19. Jh. und modernisiert im Zuge der Olympischen Spiele 1992. 1992 brachte Barcelona auch ihre Öffnung zum Meer mit breiten Strandabschnitten, nachdem sie zuvor als „Stadt mit dem Rücken zum Meer“ (Ciutat d'esquena al mar) galt.

Am Plaça de Catalunya:


Josep Maria Subirachs: Monumento a Francesc Macià. Marmor, Cortenstahl, Beton, Bronze, 1991.
Von Subirachs stammen auch die Star Wars ähnlichen Figuren an der Passionsfassade der Sagrada Família, s. o.





Mit der Rambla ans Meer – oder von dort, vom Meer, mit einer der nächsten Straßen ihrem Namen entsprechend parallel zum Äquator, mit der Avinguda del Paral·lel. Für uns geht es aber zunächst auf den Berg.


In den Parc de Montjuïc:










Und dort für die nächste criatura der Stadt, Joan Miró (1893–1983), zur Fundació Joan Miró:





Wenn nicht anders vermerkt, sind die Arbeiten von Joan Miró. Die vor dem Englischen aufgenommene Titelwiedergabe folgt dem Prinzip der Ausstellung, entweder auf Katalanisch oder auf Französisch – die verschiedenen Sprachen könnten den Entstehungsort oder das Publikum widerspiegeln und mutmaßlich auf Katalanisch sein, wenn in Barcelona geschaffen, sowie auf Französisch, wenn Miró in Paris war. In der Wiedergabe der Reihenfolge halte ich mich wie meistens in etwa an die der Präsentation, hier zwischen chronologisch und thematisch oszillierend, den Bau mit in Betracht ziehend – der von Josep Lluís Sert stammt, 1975 eröffnet.


Personatge | Personage. Bronze, 1970. Amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.


Siurana, el poble | Siurana, the Village. Oli damunt tela, 1917. Fundació Joan Miró, dipòsit de col·lecció particular.


Mont-roig, l’església i el poble | Village and Church of Mont-roig. Oli damunt tela, 1919. Fundació Joan Miró, dipòsit de col·lecció particular.


Joan Miró i Josep Llorens Artigas: Estela de doble cara | Double-Sided Monolith. Gres i esmalt, 1956. Fundació Joan Miró, donació Galerie Lelong.


Sèrie Barcelona. Litografia, 1944. Fundació Joan Miró.


Ebd., Detail.


Ebd., Detail.


Ebd., Detail.


Pintura (L’ampolla de vi) | Painting (The Bottle of Wine). Oli damunt tela, 1924. Fundació Joan Miró, dipòsit de col·lecció particular.


Le diamant sourit au crépuscule | The Diamond Smiles at Twilight. Oli damunt tela, 1947. Fundació Joan Miró, dipòsit de col·lecció particular.


Paysage | Landscape. Acrílic damunt tela, 1968. Fundació Joan Miró.


Peinture sur fond blanc pour la cellule d’un solitaire | Painting on White Background for the Cell of a Recluse I, II, III. Acrílic damunt tela, 1968. Fundació Joan Miró.


L’Espoir du condamné à mort III | The Hope of a Condemned Man I, II, III. Acrílic damunt tela, 1974. Fundació Joan Miró.


Oiseau | (Lunar) Bird. Bronze, 1946–49. Fundació Joan Miró.


Personatge (amb paraigua) | Personage (With Umbrella). Fusta, fulles seques i paraigua, rèplica de 1973. Fundació Joan Miró.


Flama en l’espai i dona nua | Flame in Space and Nude Woman. Oli damunt cartó, 1932. Fundació Joan Miró, donació de Joan Prats.


Femme | Woman. Os, pedra esmoladora, ferro i oli damunt gres, 1946. Fundació Joan Miró.


Sense títol | Untitled. Tinta xinesa damunt fragment metàl·lic, 1936. Fundació Joan Miró.


Sense títol | Untitled. Oli damunt tela, 1965. Fundació Joan Miró, Barcelona, dipòsit de col·lecció particular.


Joan Miró i Josep Royo: Tapís de la Fundació | Tapestry of the Fundació. Jute, cànem, cotó i llana, 1979. Fundació Joan Miró.


Ebd., Detail.


Alexander Calder: Font de mercuri | Mercury Fountain. Ferro i alumini pintats i mercuri, 1937. Fundació Joan Miró, donació d’Alexander Calder.
Das Brunnenwasser ist aus Quecksilber. So wunderschön das aussieht, wurde die Arbeit für den Spanischen Pavillon der Pariser Expo 1937 kreiert – neben Picassos „Guernica“ und Mirós „The Reaper (Catalan Peasant in Revolt)“ – und ist eine Hommage an die Menschen von Almadén, wo damals 60% des weltweiten Quecksilbers abgebaut wurde und deren Bewohner·innen sehr unter Francos faschistischen Truppen zu leiden hatten. Der Brunnen wird aufgrund des giftigen Quecksilbers heute in einem isolierten Raum präsentiert.


Ebd., Detail.


Ebd., Detail.


(Links:) Sa majesté la reine | Her Majesty the Queen. (Rechts:) Sa majesté le roi | His Majesty the King. (Beide:) Detail, acrílic damunt fusta, bronze i claus/ ferro, 1974. Fundació Joan Miró.


Personnage et oiseau | Figure and Bird. Bronze, 1968.


Ebd., Detail.


Tête et oiseau | Head and Bird. Bronze, 1966. Fundació Joan Miró.


L’Équilibriste | The Acrobat. Bronze, 1969. Fundació Joan Miró.


Couple d’amoureux aux jeux de fleurs d’amandier | Pair of Lovers Playing with Almond Blossoms. Model for the sculptural group at La Défense, Paris. Resina sintètica pintada, 1975. Fundació Joan Miró.


Ebd.


Ebd., Installationsansicht.


Femme entourée d’un vol d’oiseaux dans la nuit | Woman Encircled by a Flight of Birds in the Night. Acrílic damunt lona (emprada per a la verema), 1968. Fundació Joan Miró.


Installationsansicht.


Femme devant le soleil I | Woman in front of the Sun I. Acrílic damunt tela, 1974. Fundació Joan Miró.


Oiseaux des grottes II | Birds of the Caves II. Acrílic damunt tela, 1971. Fundació Joan Miró, dipòsit de col·lecció particular.

Zum Gebäude und auf der Dachterrasse:


Josep Lluís Sert: Scale Model of the Fundació Joan Miró in Barcelona. O. A., 1975.


Models of the reinforced concrete construction process. O. A.






Maqueta per a Lluna, sol i una estrella | Model for Moon, Sun and a Star. Bronze i ciment pintat, 1968. Fundació Joan Miró.


Installationsansicht.


Personnage | Personage. Bronze pintat, 1967. Fundació Joan Miró.


Installationsansicht.


Femme et oiseau | Woman and Bird. Bronze pintat, 1967. Fundació Joan Miró.


Außerdem liefen Poetry Has Just Begun: 50 Years of the Miró, 11.6.2025–6.4.2026:


O. A.

Sowie im Keller von Ludovica Carbotta: Builders of Worlds Very Similar to Ours, 11.7.–2.11.2025:


Installationsansicht.


O. A.

Im Innenhof:


Joan Miró: Femme | Woman. Bronze, 1970. Fundació Joan Miró.


Joan Miró i Joan Gardy Artigas: Femme | Woman. Verschiedene Versionen, gres esmaltat, 1979.


Ebd.

Als etwas übertrieben habe ich die häufigen Verweise auf den Bildtafeln empfunden, wie wichtig Miró die Stadt Barcelona gewesen sein soll, wie viel Inspiration er aus Umgebung, Licht und katalanischer Landschaft erhalten habe. Allerdings sind Andeutungen dieser Art durchaus verständlich – Francos erst mit seinem Tod 1975 endende Herrschaft ist nicht ewig her und die katalanische Kultur war unter seinem Regime ständigen Angriffen ausgesetzt.


Im angrenzenden Skulpturenpark, 1990 angelegt, Jardí de les Escultures, Avinguda Miramar:


Ernest Altés: Gènesi. 1999.




Cado Manrique: La classe de música. 1996.


(Vorne:) Perejaume: Teulada. 1988–90.


Pep Duran: Transparent, el paisatge. 1990.




Josep Montserrat: Manelic. 1909.


Tom Carr: Agulla. 1988–90.


Ebd., Detail.

Von hieraus geht es weiter durch verschiedene Parkanlagen …






















Am Museu Etnològic entlang.


Überall in der Stadt und auch hier mit häufigem Blick auf die Sagrada Família.

Auf der Plattform vor dem Nationalmuseum:




Wirklich barrierefrei ist es immer noch nicht, aber man kommt sogar mit Rolltreppe rauf oder runter.






Der Palau Nacional von 1929, hier im Maßstab 1:170, beherbergt seit 1990 die Sammlungen des Museu d’Art Modern und des Museu d’Art de Catalunya im:

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Die Romaniksammlung:


Altar de Tavèrnoles. Tremp sobre fusta, segona meitat del segle XII. Adquisició, 1907 (frontal); adquisició de la col·lecció Muntadas, 1956 (laterals).


Lapidació de sant Esteve. Detail, fresc traspassat a tela, cap a 1100. Adquisició de la Junta de Museus a la campanya, 1919–23.


Absis de Santa Maria d’Àneu. Detail, fresc traspassat a tela, finals del segle XI i inicis del segle XII. Adquisició de la Junta de Museus a la campanya, 1919–23.
Katalonien scheint eine Scifi-Affinität zu haben, das gefällt mir sehr. Vielleicht sieht man auch nur, was man sehen möchte, aber diese zornigen Flügel sind großartig.


Absis dl Burgal. Detail, frensc traspassat a tela, finals del segle XI i inicis del segle XII. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932.


Absis d’Estaon. Detail, fresc traspassat a tela, mitjan segle XII. Adquisició de la Junta de Museus a la campanya, 1919–23.
Mit Projektionen einer, so verstehe ich es mit Übersetzungshilfe, sichtbar gemachten Strichliste der gezählten Messen als Widmungen, Gebete und Erinnerungen, „Compta-misses Dedicacions Pregàries Records“.


Ebd., Detail.


Ebd., Detail.


Crist de Cubells. Talla en fusta policromada al tremp (la policromia és posterior), últim quart del segle XII. Dipòsit del Ministerio de Cultura, 1985.


Pintures de Sorpe. Detail, fresc traspassat a tela, mitjan segle XII. Adquisició de la Junta de Museus a la campanya, 1919–23, dipòsit del bisbat d’Urgell, 1929, adquisició, 1946 i 1964.


Mare de Déu de Ger. Detail, talla en fusta policromada al tremp i relleus d’estuc, segona meitat del segle XII. Llegat de Santiago Espona, 1958.


Majestat Batlló. Talla en fusta policromada al tremp, mitjan segle XII. Donació d’Enric Batlló a la Diputació de Barcelona, dipòsit, 1914.


Ebd., Detail.


Dovella de Ripoll. Talla en pedra, segon terç del segle XII. Donació d’Antoni Coll i Fort, 1935.

Dazwischen finden sich einige Arbeiten von Antoni Tàpies, dem wir oben bereits in dem ihm gewidmeten Museum begegnet sind:


Antoni Tàpies (1923–2012): Jeroglífics | Hieroglyphics. Tècnica mixta sobre fusta, 1994. Adquisició amb el patrocini del Consorci de Zona Franca de Barcelona, 2005, ingrés, 2004.


Frontal d’altar de Gia. Tremp, relleus d’estuc i restes de full metàl·lic colrat sobre fusta, segona meitat del segle XIII. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932.


Ebd., Detail.
Die Flagge Kataloniens soll übrigens 1159 entstanden sein und auf das Wappen der Grafschaft Barcelona zurückgehen.


Die Sammlungen der Gotik, Renaissance und des Barock:


Mestre de la conquesta de Mallorca. O. A., 1285–90.


Anònim (França, Llemotges): Rentamans amb dama i cavaller. Detail, finals del segle XIII. Llegat de Santiago Espona, 1958.


Mestre de Soriguerola (actiu a la Cerdanya, a finals del segle XIII i inicis del XIV): Taula de sant Miquel. Tremp i full metàl·lic colrat sobre fusta d’avet, finals del segle XIII. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932.


Anònim (Castella): Ploraners. (O. l.,) tremp sobre pergamí aplicat a un suport de fusta, froma part d’un conjunt de vuit plafons, cap a 1295. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932.
Man mag hier gar frühes Art déco erkennen.


Ebd., (o. r.).


Anònim (Navarra): Frontal de la infància de Jesús. Tremp i daurat amb pa d’or sobre fusta, segon quart del segle XIV. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932.


Taddeo Gaddi (1325–1366): Nativitat. Tremp i daurat amb pa d’or sobre fusta, cap a 1325. Col·lecció Thyssen-Bornemisza en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2004.


Mestre de la Madonna Cini (actui a Rímini, al primer terç del segle XIV): Taules del Retaule de la Mare de Déu. Detail, tremp i daurat amb pa d’or sobre fusta, cap a 1330. Llegat de Francesc Cambó, 1949.


Atribuït a Pere Moragues (1330–1388): Figura jacent d’un clergue (abat Arnau de Buire[?], mort el 1351). Talla en alabastre, cap a 1385–88. Aportació de la Comissió Provincial de Monuments Histórics i Artístics de Barcelona al Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona, 1879.


Anònim (Castella): Sepulcre d’un cavaller de la família dels Téllez de Meneses. Talla en pedra amb restes de policromia, cap a 1300. Adquisició, 1950.


Anònim (Catalunya): Mare de Déu. Detail, talla en alabastre amb restes de policromia i daurat amb pa d’or, segona meitat del segle XIV. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932.


Pere Joan (1394/98–1458): Déu Pare. Talla en alabastre i element en fusta, entre 1434–45. Donació d’Enric Batlló Batlló a la Diputació de Barcelona, dipòsit, 1914.


Cercle de Ferrer i Arnau Bassa: Anunciació; Reis de l’Epifania | Annunciation; Three Kings of the Epiphany. Detail, tempera and gold leaf on wood, ca. 1340–60. Adquisició, 1906.


Gonçal Peris Sarrià (1380–1451): Retaule de santa Bàrbara | Altarpiece of Saint Barbara. Detail, tempera and gold leaf on wood. Dipòsit de l’antiga col·lecció Bosch i Catarineu, 1934, donació de Julio Muñoz Ramonet, 1950.


Ebd., Detail.


Guerau Gener (1368/69–1407/11) i Lluís Borrassà (1380–1424/25): Resurrecció de Crist | Resurrection of Christ. Tempera, gold leaf and metal plate on wood, ca. 1402–11. Adquisició, 1945.


Joan Mates (1391–1431): Retaule de sant Miquel Arcàngel | Altarpiece of Saint Michael the Archangel. Detail, tempera, gold leaf and metal plate on wood, primer quart del segle XV. Adquisició, 2010.


Ebd., Detail.


Pere Teixidor (1397–1446): Salvador Muni. Detail, tempera and gold leaf on wood, ca. 1420–30. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932.


Bernat Martorell (cap a 1400–52): Retaule dels sants Joans. Detail, tremp, daurat amb pa d’or i full metàl·lic sobre fusta, cap a 1435–45. Adquisició de la col·lecció Muntadas, 1956 (predel·la), adquisició, 1967 (les altres taules).


Ebd., Detail.
Interessant sind hier insbesondere auch die mit Kreuzen ausgeritzten Gesichter, erinnert mich an Fotografien aus Maos Zeit.


Nicolás Francés (1434–68?): Miracle del mont Gargano | The Miracle of Mount Gargano. Tempera and gilt on wood, ca. 1440–50. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, col·lecció Nacional d’Art, donanció d’Antonio Gallardo Ballart, 2015.


Bernat Martorell (cap a 1400–52): Martiri de santa Eulàlia. Detail, tremp i daurat amb pa d’or sobre fusta, cap a 1442–45. Adquisició de la col·lecció Muntadas, 1956.


Ders.: Retaule de sant Vicenç. Detail, tremp i daurat amb pa d’or sobre fusta, cap a 1438–40. Llegat d’Ignasi Girona i Anna Jover, 1930.


Segon Mestre d’Estopanyà (actiu cap al segon terç del segle XV): Mare de Déu de la Llet. Detail, tremp i daurat amb pa d’or sobre fusta, cap a 1450. Adquisició de la col·lecció Plandiura, 1932.


Bernat Despuig (1383–1451) i Jaume Cirera (1418–49/50): Retaule de sant Miquel i sant Pere. Detail, tremp, daurat amb pa d’or i full metàl·lic sobre fusta, 1432–33. Adquisició, 1907, adquisició de la col·lecció Muntadas, 1956, dipòsit del Ministeri de Cultura, 2010.


Mestre de Sant Jordi i la princesa (actiu cap al tercer quart del segle XV): Sant Jordi o la princesa. Tremp, relleus d’estuc, daurat amb pa d’or i restes de full metàl·lic sobre fusta, tercer quart del segle XV. Adquisició, 1923.


O. A.


Jaume Huguet (cap a 1412–92): Consagració de sant Agustí. Tremp, relleus d’estuc i daurat amb pa d’or sobre fusta, cap a 1463–70/75. Adquisició, 1927.


Bartolomé Bermejo (ca. 1440–ca. 1501): Davallament de Crist als Llimbs | Descent of Christ into Limbo. (4 Arbeiten, alle:) Oil and gilding on wood, ca. 1475. Adquisició, 1914.


Ebd.: Crist al Paradís | Christ in Paradise.


Ebd.: Resurrecció | Resurrection.


Ebd.: Ascensió | Ascension.


Taller de Willem Dermoyen (1520–48): Triomf de la Fama sobre la Mort | The Triumph of Fame over Death. Wool and silk tapestry, 1540–50. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, col·lecció Nacional d’Art, 2006.


Damià Forment (ca. 1475–1540): Dormició de la Mare de Déu | Dormition of the Virgin. Carved alabaster, 1534–37. Dipòsit de l’Ajuntament de Barcelona al Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona, anterior a 1879.


Joan de Borgonya (ca. 1465–1525): Mare de Déu amb el Nen i sant Joanet | Virgin and Child with the Infant Saint John. Oil on wood, 1515–25. Adquisició de la Diputació de Barcelona, 1906.


Francisco de Zurbarán (1598–1664): Immaculada Concepció | Immaculate Conception. Oil on canvas, 1632. Llegat de Santiago Espona, 1958.


Ebd., Detail.

Ein kleiner Zeitsprung:


Giovanni Antonio Canal, dit „Canaletto“ (1697–1768): Retorn de Il Bucintoro el dia de l’Ascensió | Return of Il Bucintoro on Ascension Day. Oil on canvas, 1745–50. Col·lecció Thyssen-Bornemisza en dipòsit al MNAC, 2004.


Ebd., Detail.
Die Masse an Menschen hat mich sehr in Bann gezogen.


Ebd., Detail.


Giandomenico Tiepolo (1727–1804): Expulsió dels mercaders del Temple | Expulsion of the Traders from the Temple. Oil on canvas, 1750–53. Col·lecció Thyssen-Bornemisza en dipòsit al MNAC, 2004.


Maurice Quentin de la Tour (1704–1788): Pierre-Louis Laideguive. Detail, pastel on coloured paper and canvas, ca. 1761. Llegat de Francecs Cambó, 1949, ingrés, 1954.


Zwischendurch ein kurzer Austritt auf die Dachterrasse:



Und gleich wird es endlich auch ein paar Frauen hinter den Werken geben.


In der Halle:


Multimediainstallation von Eugènia Balcells: Des del Centre, New York 1982 – Barcelona 2025, 21.6.–11.9.2025.




Und in einem dortigen Seitenflügel:




Joan Miró (1893–1983) i Joan Gardy Artigas (*1938): Murai per a IBM | Mural for IBM. Ceramic mural of refractory stoneware tiles and white, black, blue, red and green colour enamals, 1978. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, 2013.


Anna & Eugeni Bach, Artur Muñoz i Virginia Mars. Corona d’ulls al cap | Crown of Eyes on the Head. Detail, acer i alumini lacats, 2025.


Ebd., Detail.


Von Francesc d’Assís Galí i Fabra (​​1880–1965).


Eine weitere Show zeigte Francesc d’A. Galí: El Maestro invisible | The Invisible Master, 21.5.–14.9.2025:


Antoni Gaudí (1852–1926) i Taller de Joan Oñós (o. A.): Reixat de dos batents per a la Casa Vicens | Two-Leafed Gate for Casa Vicens. Wrought and cast iron, ca. 1883–85. Recuperació, 1986.


Dies.: Reixa de la Casa Milà, La Pedrera | Grid from Casa Milà, La Pedrera. Wrought iron, ca. 1910. Obra cedida en comodat per la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, 2014.


Joaquim Mir (1873–1949): La catedral dels pobres | The Beggars Cathedral. Oil on canvas, ca. 1898. Col·lecció [?] Thyssen-Bornemisza en dipòsit gratuit al MNAC, 2004.


Ithell Colquhoun (1906–88): Sunset Birth. Aquarel·la i tinta sobre paper, 1942. Mowzel Hoard Collection.


Francesc d’A. Galí: Exposición Internacional de Barcelona. Cromolitografia sobre paper, 1929. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, col·lecció Nacional d’Art, MNAC, 2006.


Xavier Nogués (1873–1941): Fragments de la decoració mural del cellar de les Galeries Laietanes | Parts of the Mural Decoration of the Cellar of the Galeries Laietanes. Detail, tempera transferred to canvas, 1915. Adquisició, 1947.


Erneut eine Kuppel – Kuppeln und Kuppelgemälde mag ich sehr:


O. A.


Die Sammlung des Realismus, der Moderne und des Surrealismus:


Enriqueta Pascal (1905–69): El mercat de Calaf | Calaf Market. Oil and urushi lacquer on wood, 1929. Dipòsit de col·leccionista privat, 2019.


Helios Gómez Rodríguez (1905–56): Dolor aerotransportado (Paracaigudes amb ull | Parachute with an Eye). Oil on canvas, ca. 1947–48. Dipòsit de l’Associació Cultural Helios Gómez, 2007.


Jaume Sans (1914–87): Camagüey hidráulico en cuclillas | Crouching Hydraulic Camagüey. Oil on canvas, 1935. Adquisició, 2008.


J. Pons(?): Lina Ódena. Oil on canvas, 1937.


Àngela Nebot (activa a València al segle XX): Santa Cultura, màrtir del feixisme | Saint Culture, Martyr of Fascism. Oil on canvas, 1937. Procedent de l’Exposició Trimestral d’Arts Plàstiques de Barcelona, 1938.


Enric Climent (1897–1980): Bombardeig | Bombing. Oil on canvas, 1937. Procedent de l’Exposició Trimestral d’Arts Plàstiques de Barcelona, 1938.


Gustavo Cochet (1894–1979): Caprichos. Etching on paper, 1936–38. Donació de Martha Daura, 1996.


Juli González (1876–1942): Home cactus I | Cactus Man I. Cast bronze and iron nails, 1939. Donació de Roberta González, filla de l’artista, 1972, ingrés, 1973.


Daniel Sabater (1888–1951): Una festa el dia de la mobilització | A Party on Mobilization Day. Oil on canvas, 1936. Donació de Javier Serra, 1965.


Pablo Picasso (1881–1973): Dona amb barret i coll de pell (Marie-Thérèse Walter) | Woman in Hat and Fur Collar (Marie-Thérèse Walter). Oil on canvas, 1937. Dipòsit de l’Estat Espanyol (Ministerio de Cultura), 2007, dació de l’empresa Abertis.


The Pavilion of the Spanish Republic in Paris, 1937:


Ramón Puyol (1907–81): (Links:) El espìa | The Spy. (Rechts:) El estratega | The Strategist. (Beide:) Lithograph on paper, 1936. Antic fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats.


Pere Pruna (1904–77): Trobada d’una miliciana amb la mort | Encounter of a Militiawoman with Death. Gouache, pen and ink and graphite pencil on paper, ca. 1936–39[?]. Adquisició, 2019.


Es folgt, was hier als A Possible Modernity bezeichnet wird:


Modest Cuixart (1925–2007): El pescallunes. Oil on canvas, 1949. Dipòsit del MACBA, 2014.


Juan Genovés (1930–2020): Seis fases en torno a una prohibición. Mixed media on cardboard, 1966. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, col·lecció Nacional d’Art, 2024.


Anna Lentsch (*1943): Autoretrat petit | Small Self-Portrait. Oil on canvas, 1976. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, col·lecció Nacional d’Art, 2024.


Esther Boix (1927–2014): Sèrie del pa, núm. 3 | Bread Series, No. 3. Oil on canvas, 1972. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, col·lecció Nacional d’Art, 2024.


Rosa Agenjo (*1955): La vida és un diàbolo. Oil on canvas, 1986. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya, col·lecció Nacional d’Art, 2024.

Man verlässt die Hallen in dem erleichterten Wissen, dass wenigstens in den letzten Jahren ein paar Werke von Frauen akquiriert wurden – auch wenn das Verhältnis hier eher meiner Auswahl geschuldet ist.






Fehlt noch das Museu Picasso. Wenn nicht anders ausgewiesen, stammen die folgenden Arbeiten von Pablo Picasso (1881–1973):


Vetllada familiar | An Evening at Home. Oil on wood, ca. 1895. Gift of Pablo Picasso, 1970.


El pare de l’artista | The Artist’s Father. Watercolour on paper, ca. 1896. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Home assegut a la platja de la Barceloneta. Oli sobre fusta, 1895–96.


Dona. Oli sobre fusta, 1896.


Acadèmia | Academic Study. Oil on canvas, 1896–97. Gift of Pablo Picasso, 1970.

Der Ablauf folgt eigentlich der Chronologie, dieses hängt hier vielleicht zum Vergleich:


Jaume Sabartés amb gorgera i barret | Jaume Sabartés with Ruff and Bonnet. Oil on canvas, 22.10.1939. Gift of Jaume Sabartés, 1962.


Arbreda | Grove. Oil on canvas, 10.1897–5.1898. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Muntanya de Santa Bàrbara | Santa Barbara Mountain. Oil on canvas, 6.1898–1.1899. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Al costat de la malalta | At the Sick Woman’s Side. Oil on canvas, 1899–1900. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Interior. Oil on canvas mounted on wood, 1899–1900. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Home a l’estil d’El Greco | Man, after El Greco. Oil on canvas, ca. 1899. Gift of Pablo Picasso, 1970.


El carrer de la riera de Sant Joan des de l’estudi de l’artista | The Street of Riera de Sant Joan from the Artist’s Studio. Oil on wood, 1–9.1900. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Apunt per a Parella en un pati andalús | Sketch for Couple in an Andalusian Patio. Pen and ink on paper, (4.)1899. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Parella en un pati andalús | Couple in an Andalusian Patio. Oil on canvas, (4.)1899. Gift of Pablo Picasso, 1970.


La nana | The Dwarf. Oil on cardboard, 5–6.1901. Purchase Plandiura, 1932.


L’espera (Margot) | Waiting (Margot). Oil on cardboard, 5–6.1901. Purchase Plandiura, 1932.


La xerrameca | Chatter. Pen and ink on paper, 1899–1900. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Croquis i caricatures | Sketches and Caricatures. Pen and ink on paper, 1899–1900. Gift of Pablo Picasso, 1970.


El gran llaç | The Large Bow. Pen, ink and coloured pencil on paper, 1899–1900. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Caricatures d’Amélie Diéterle | Caricatures of Amélie Diéterle. Pen and ink on paper, 12.1902. Gift of Pablo Picasso, 1970.


La dona de la còfia | Woman with a Bonnet. Oil on canvas, autumn 1901. Gift of Jacqueline Picasso, 1985.


Marc decorat | Decorated Frame. Oil on wood, 1902–03. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Terrats de Barcelona | Barcelona Rooftops. Oil on canvas, 1–10.1902. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Maternitat al moll | Mother and Child on the Quay. Ink on paper, 1.1903. Gift of Pablo Picasso, 1970.


El passeig de Colom | Columbus Avenue. Oil on canvas, autumn 1917. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Home assegut | Seated Man. Oil on canvas, 6–11.1917. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Dona amb mantellina (Fatma) | Woman with Mantilla (Fatma). Oil and charcoal on canvas, 6.1917. Gift of Pablo Picasso, 1970.


The Ballet of the Opéra National de Bordeaux perform Parade at the Gran Teatre del Liceu. Filmstill, 24min., Barcelona, 2006–07 season (Premiere: 1917). Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.


Ebd., Filmstill.


Sebastià Junyent i Sans. Oil on canvas, ca. 1903. Gift of Pablo Picasso, 1970.


Bust de noia inspirat en Cranach | Young Girl Inspired by Cranach. Lithograph, 26.–28.3.1949. Gift of Jaume Sabartés, 1962.


Pintor treballant | Painter at Work. Oil and Ripolin on canvas, 31.3.1965. Acquisition, 1968.


Els colomins | The Pigeons. Oil on canvas, 11.9.1957. Gift of Pablo Picasso, 1968.


Els colomins | The Pigeons. Oil on canvas, 6.9.1957. Gift of Pablo Picasso, 1968.


Paisatge | Landscape. Oil on canvas, 2.12.1957. Gift of Pablo Picasso, 1968.


Installationsansicht.


Las Meninas. Oil on canvas, 17.8.1957. Gift of Pablo Picasso, 1968.


Las Meninas. Oil on canvas, 4.9.1957. Gift of Pablo Picasso, 1968.


Außerdem lief: Growing up between Two Artists: A Tribute to Claude Picasso, 25.7.–26.10.2025. Eigentlich ging es nicht um Picassos Sohn, Claude Picasso (1947–2023), von Picassos „romantic partner of the time, Françoise Gilot“, wie es im Wandtext hieß, oder um beider Tochter Paloma Picasso (*1949), sondern mehr um Pablo Picassos, des Meisters Sicht auf die Familie – mit seiner 40, das kann man schon immer mal wieder betonen: vierzig!, Jahre jüngeren Frau. Nebenbei folgten einige Arbeiten von Françoise Gilot (1921–2023):


Edward Quinn: Pablo Picasso, Françoise Gilot and their children Claude and Paloma. Modern copy, La Galloise, Valauri, 1953. Edward Quinn Archive.


Tres ombres xineses | Three Shadow Silhouettes. India ink wash on paper, 4.9.1952. Col·lecció particular.


La farandola | The Farandole Dance. Cut-outs, black pencil lines on white paper with two pins, 20.2.1949. Col·lecció particular.


Retrat de Claude Picasso | Portrait of Claude Picasso. Recto and verso, painted terracotta, 24.2.1953. Col·lecció particular.


Françoise Gilot: La taula del jardí amb Claude | The Garden Table with Claude. Oil on plywood, 1952. Col·lecció particular.







Im Eck:


In der Stadt hing allerorts Werbung für das Immersion versprechende Moco Museum, das Mo für Modern und Co für Contemporary verspricht. Es liegt direkt neben Picasso und man geht nach diesem Blick in den Eingang gern weiter.


In der Nähe sind einige Galerien angesiedelt, an denen man ebenfalls vorbeiziehen kann.




Interessanter sind die Wände. Oder: Mehr zur Gegenwartskunst in Katalonien findet sich auf der Plattform Graf.




Text: „cami de sol – per les rutes amigues – unes formigues“, ChatGPT schlägt in etwa als Übersetzung vor: Weg der Sonne – entlang freundlicher Routen – einige Ameisen. Ich verstand und fühlte mich angesprochen: Auf der Promenade schlendern Tourist·innen entlang vorgegebener Pfade.


Mich brachte der Sonnenweg zu einem lokalen Handwerksmarkt, ich kaufte eine Bluse und Ohrringe und genoss einen grandiosen Mojito.


Hier dachte ich erst an die Olympische Fackel, die die Stadt 1992 erst zum Blühen und ihr dann die überlaufende Tourist·innenschar gebracht hat. Es handelt sich aber um eine ewige Flamme des Fossar de les Moreres, um einen Gedenkplatz für die Verteidiger, die im Kampf um Autonomie während der Belagerung der Stadt 1714 im Spanischen Erbfolgekrieg starben.


Ein Aushang an einer Bar. Ähnlich wie in Frankreich sieht man das Thema auch in Spanien anders als in Deutschland oder zumindest im offiziellen Deutschland. Bleibt weiterhin die Frage, warum man nicht für Menschlichkeit auf beiden Seiten einstehen kann.
Text: „International Criminal Court / Wanted / For crimes against humanity / Benjamin Netanyahu / Prime Minister of Isreal“.
Übrigens wurde die Städtepartnerschaft von Barcelona mit Tel Aviv mit Begründung der Menschenrechtsverletzungen Netanjahus 2025 ausgesetzt.



Noch ein Miró unterwegs auf einer Verkehrsinsel, durch die Busscheibe saturiert, auf dem Weg zum Strand.







Text: „A Barcelona, lluitem contra els pisos turístics il·legals. Comprova si un allotjament té llicència Ajuntament de Barcelona“ – mit dem Link gelangt man zu einem „flat detector of tourist accommodation“.


Akustisch besonders auffällig ist, wer seine Rollkoffer über die Blumenfliesen zieht. In die 1,7 Millionen Einwohner·innenstadt sollen jährlich mehr als 7 Millionen Tourist·innen einfallen. Als eine von ihnen danke ich der Stadt für ihre Aufnahme.

Und weiter geht es, Rollkoffer im Schlepptau, nach Girooona!


Girona

Die Geschichte Kataloniens reicht bis etwa 1000 v. Chr. zurück, geprägt von den Iberern und später den Karthagern. Ende des 3. Jh. v. Chr. eroberten die Römer die Region, im 1. Jh. n. Chr. verbreitete sich das Christentum. Ab 418 gehörte Katalonien zu den Westgoten, ab 507 zur Westgotenherrschaft auf der Iberischen Halbinsel; von 654 bis zum 11. Jh. war der gotische Rechtskodex in Gebrauch. Ende des 8., Anfang des 9. Jh. entstanden die ersten Grafschaften, die in den folgenden Jahrhunderten zunehmend selbständig wurden. Aufgrund seiner Lage zwischen Mittelmeer und Atlantik und mit 200km Küste entwickelte sich die Region zu einem wichtigen Durchzugsgebiet für Kultur und Handel.

Im Spanischen Erbfolgekrieg (1702–14) zwischen den Häusern Habsburg und Bourbon stand Katalonien auf der Seite Habsburgs, was 1711 zur Belagerung von Girona führte und mit dem Fall von Barcelona 1714 als schwere Niederlage für Katalonien endete. Dem kann man unter anderem mit einigen Denkmälern auf der Ruta 1714 nachspüren. Unter Napoleon unterstand Katalonien dann 1812–14 dem französischen Kaiserreich – 1808 wurde Girona eingenommen, was zu erbittertem Widerstand der Bevölkerung und heftigen Guerillaschlachten führte.

Bis 1984 lautete der offizielle Name: Gerona.




Die Catedral de Santa Maria de Girona:
















Altar major | High Altar. Altar stone and ambon: 1038 i segle XII; silver baldachin: segle XIV; episcopal chair, known as Cadira de Carlemany | Chair of Charlemagne: segle XI; main altarpiece: segle XIV.




Capella de la Mare de Déu dels Dolors | Chapel of the Virgin of Sorrow. O. A., 1717–37.


Kreuzgang.




Miracle de sant Narcís i les mosques | Miracle of Saint Narcissus and the Flies. Painting, ca. 1675.

Eine kleine Sonderausstellung zu den Glasfenstern:


Stained glass window of Saint Martin and Saint Francis, segles XIII i XIV.


O. A.


Guillem de Letumgard: O. T. Fragments of stained-glass windows from the ambulatory, mitjans segle XIV.

Und dann bekommt man diesen grandiosen Teppich zu Gesicht:


Tapís de la Creació | Creation Tapestry, finals del segle XI. Catedral de Girona.


Ebd., Detail.


Ebd., Detail.



Von dort mit Blick auf die Basílica de Sant Feliu.



In der Basílica de Sant Feliu:








Ventura Rodrígues Capella de sant Narcís | Chapel of Saint Narcissus. Atr., 1782–92.










Zu den Füßen der Kathedrale das Pia Almoina, segles XIII–XVVIII, heute: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:




Ebd.


Banys Àrabs de Girona, segles XII–XIII, das arabische Badehaus:








Weiter im Eck:












































Bei den bemalten Fenstern fühlt man sich an Avignon (Strg.+f: Fensterfest) erinnert.




Clara Oliveras Valentí (*1963) und Dolors Picazo Hugas (*1962): Punt de trobada – Nummulit. Escultura, pedra nummulítica i bronze, 1999. Fons Municipal d’Art.
Gedacht als ein Treffpunkt, in der Rambla de l Llibertat.


Geografische Navigation in der Altstadt, o. A.

Weitere Installationen in der Stadt:


Josep Maria Subirachs (1927–2014): Als mestres d’obres de la catedral. Escultura, bronze, 1986. Fons Municipal d’Art.


Ebd., Detail.


Ebd., Detail.


Manel Palahí Fàbregas (*1945): Catalunya casa nostra. Escultura, ferro, 2022. Fons Municipal d’Art.


Ebd.


Piculives (Josep Bosch Puy, 1937–98): La majordoma de sant Narcís. Escultura, pedra de Girona, 1972. Fons Municipal d’Art.


Jordi Oliver Viver (1908–91) und Josep Oliver Viver (1905–86): A Jacint Verdagues. Escultura, pedra, 1953. Fons Municipal d’Art.


Die berühmte Treppenszene von „Game of Thrones“ (6. Staffel, 8. Folge), in der Arya Stark von ihrer Rivalin der Waif verfolgt wird und durch die Gassen flieht, wurde 2015 hier gedreht, an der Casa Agullana vor der Església de Sant Martí Sacosta (mehr Filmspots in Girona gibt es hier):












Església de Sant Martí Sacosta, antiga Casa de Jesuïtes, segles XVI–XVII, Seminari Conciliar.


Rechts die Església.


Und ums Eck der Eingang ins Nonnenkloster Convent de Sant Domènec.


An der Universitat de Girona, Gebäude aus dem 16. Jh.:




Esther Albardané (1947–2003): Dona amb gos. Escultura, 80x180x60cm, ferro Corten i pintura acrílica, 2000.


No identificat: Homenatge a la Colla castellera els Xoriguers. Escultura, 90x25x25cm, ferro, 2013.



Über die Antiga caserna dels Alemanys, von 1690, hier auf ihrem Dach …



… ging es auf die Stadtmauer, la muralla, ursprünglich aus dem 9. Jh., wiederaufgebaut im 14. Jh., gilt sie seit 1967 als Denkmal. Auf 60m Höhe und mit einer Länge von etwa 2km, umfasst sie einen Großteil der Altstadt und bietet wunderbare Aussichten:
























Hommage an die politische Aktivistin Antònia Adroher (1915–2007).


Am östlichen Mauerende.


Ein Refugi Antiaeri del Jardi de la Infància, ein Luftschutzbunker zur passiven Verteidigung insbesondere 1938–39 unter Franco.



Temple Expiatori del Sagrat Cor.


Versteckt in einem Hinterhof das Teatre Municipal, von 1858–60 von Martí Sureda i Deulovol.


Ebd.


Einziger Prunk am Ajuntament, dem Rathaus.















Martí Sureda Deulovol (zugeschrieben): Font del pou de la Cadena. 1858. In der Carrer de l’ Argenteria.


Das mit den beschrifteten Dosen scheint hier ein Ding zu sein. Text: „Et sento / a prop“ (Ich spüre dich in der Nähe), an der Rambla de l Llibertat.




Das Museu d’Història de Girona, mit einem virtuellen Rundgang in Carbonera i Cisterna, Kohlelager und Zisterne, aus dem 18. Jh., s. a. den englischen Audioguide:


Mosaic del circ de Can Pau Birol, 708x342cm, segle III–IV. Trobat el 1876 a la vil·la senyorial romana de Can Pau Biro, dipòsit MAC-Girona.


La Lleona. Còpia de l’original en pedo del segle XII de la col·lecció del Museu d’Art de Girona, fons diputació de Girona.

Auf der Dachterrasse:





Und die wunderbaren (1980er Jahre) Toiletten im Innenhof:






Rafael Masó Valentí: Vitrall del rebedor del primer pis de la Casa Ensesa. Vidre catedral, fusta i plom, ca. 1915. Donació Giancarlo Ceriana.


Detail aus dem: Atlas Géographique et Iconographique du Cours Complet d’Écriture Sainte. Paris: Mingue 1864.


Gegenüber zeigte das Haus die Sonderausstellung Elles il·lustren botànica | Women Botanical Illustrators, 10.5.–14.9.2025:


Margaret Mee (1909–88): (Links:) Philodendron sp. Rio Negro, Amazonas, s/f. Shirley Sherwood Collection. (Mitte:) Gesneriaceae, Nematanthus fluminesis (vell.). Fritsch, Ubatuba, São Paulo litoral, 1959. Dumbarton Oaks Research Library and Collection, Trustees for Harvard University, Washington, DC. (Rechts:) Moonflower cactus (Strophocactus wittii), 1978. Royal Botanic Gardens, Kew. (Alle:) Reproducció digital de llapis i témpera sobre paper.


Mary Delany (1700–88): (V. l. n. r., o. n. u.:) Onopordum acanthium, Cypripedium purpureum (gynandria diandria). / Dianthus superbus, Quercus robur, Hottonia palustris (pentandria monogynia). / Euonymus eurpans, spindle tree (fruit), Spirae, Solanum melongena (pentagynia monogynia), Centaurea peregrina. / Clitoria ternatea (diadelphia decand), Passiflora laurifolia (gynandria pentandria), Alstromeria ligtu (Hexandria Monogynia). (Alle:) Reproducció digital de collage de papers acolorits amb tèmpora i aquarel·la sobre fons de tinta negra en paper, 1774–81. The Trustees of the British Museum.


Maria Sibylla Merian (1647–1717): Dissertation sur la generation et les transformations des insectes de Surinam. Reproducció digital d’aiguafort acolorit a mà sobre paper, 1726. Biblioteca Histórica de la Universidad Complutense de Madrid.


Marianne North (1830–90): (V. l. n. r.:) Protea and golden-breasted cuckoo of South Africa. / Leonotis nepetaefolia and doctor humming birds, Jamaica. / Foliage and Flowers of a Chorisia and double-crested humming birds, Brazil. / Pancratium caribaeum and passion fruit, Jamaica. Reproducció digital d’oli sobre tela, ca. 1872–73. Royal Botanic Gardens, Kew.


Mary Emily Eaton (1873–1961): (V. l. n. r., o. n. u.:) Selenicereus grandiflorus. / Nopalea cochenillifera, Mopalea aubert, Mopalea dejecta. / Opuntia burrageana, Opuntia cylindrica, Opuntia stanlyi, Opuntia macrorhiza. / Opuntia leptocarpa, Opuntia velutina, Opuntia megacantha. (Alle:) Reproducció digital de cromolitografia, 1919. New York Botanical Garden, LuEsther T. Mertz Library.


Anna Maria Vaiana (ca. 1604–55): (V. l. n. r.:) Idé uas ordinatis floribus. / Narcissus indicus, flore liliaceo sphaericus. / Rosa sinensis quinquefolia. / Flos indicus e ciolaceo fuscus, radice tuberosa. (Alle:) Reproducció digital de gravat a buri sobre paper. De florum cultura libri IV, 1633. Biblioteca del Real Jardín Botánico, CSIC.


Margaretha Barbara Dietzsch (1726–95): Card amb cinc papallones i altres insectes. Detail, reproducció digital d’aquarel·la sobre vitel·la, ca. 1741–84. The Trustees of the British Museum.


Paula Heredero (*1982): (V. l. n. r.:) Amapolas. / Ficus carica. / Calabaza. / Estramonio. (Alle:) Il·lustració digital, 2021–23.


Aina Bestard (*1981): (V. o. n. u.:) Bosque de Hongos Gigantes. / Las plantas terrestres. / Los bosques más antuguos. (Alle:) Reproducció digital de punta fina a mà, 2020.





Im Bòlit, Centre d’Art Contemporani lief von Pere Noguera: Accions, empremtes, terres, imatges i derives, 6.6.–28.9.2025:


Pere Noguera: Impressora personal enfangada. O. A., 1979.


Ders.: Vídeo-acció observar el daró i esquelets de cadira. (Links:) La vídeo-acció es va mostar a l’exposició-instal·lació Llacs, Illes, pedrals i morts, Palau de La Virreina, Barcelona, 1996. (Rechts:) Els esquelets de cadires Noguera els ha utilitzat en diversos treballs. El primer en la instal·lació Revolt de torrent, Metrònom, Barcelona, 1988.



Es könnte sein, dass hier auf Hebräisch „קהל“, kahal, für Gemeinde oder Gemeinschaft, steht?

Das jüdische Ghetto Gironas, genannt El Call, ist eines der besterhaltenen in Europa. Vom 12. bis 15. Jh. bestand hier eine bedeutende jüdische Gemeinde mit den wichtigsten kabbalistischen Schulen Europas. 1492 gilt als Ende der Gemeinschaft durch die Vertreibung mit dem Edikt der Katholischen Könige.

Im Museu d’Història dels Jueus:


Haim Beinart: Atlas of Medieval Jewish History. O. A., 1992.


Plate. Ceramic with a manganese green slip, 14th century. Archaeological Museum of Catalonia, Girona.


Tapestry of the Iudei. Reproduction of a detail on the lower fringe of the Tapestry of Creation at the Cathedral of Girona. Wool, Torroella de Montgrí, 2005. Donation from the Escola-Taller Embolic to the Museum of Jewish History.
Der „Tapís de la Creació“, Ende 11. Jh., ist in der Kathedrale zu sehen, s. o.


Solomó Vidal, un prestamista jueu de Vic. Facsímil, Liber ludeorum, tinta sobre paper, 1334–40. Arxiu Episcopal de Vic.


Tractat de medicina. O. A., Itàlia, 1400. Bibliotéque Nationale de France, Paris.

Auf der Terrasse dann:


Frank Meisler (1925–2018): Columbus. Arie Ovadia, Old Jaffa, Israel, 1994. Gifted by the Schalit Family.


Ebd.






Auch hier gibt es wundervolle, ich kann die Kamerafinger nicht lassen von diesen Fassaden:












Von Nord nach Süd teilt der Riu Onyar die östliche Altstadt (Barri Vell) und die ab dem 13. Jh. einsetzende Stadterweiterung auf der Westseite, die im 15. Jh. ebenfalls eine Stadtmauer erhielt (heute eine Straße). Fünf Brücken führen über den Onyar dieses historischen Kerngebiets.








Pont de les Pescateries Velles, 1877 von Gustav Eiffel konstruiert.




Unterblick aus der Unterkunft.

Aus der historischen Altstadt hinaus …


A los defensores de Gerona en 1809 y 1809. Am Plaça de la Independència den Verteidiger·innen der Stadt gewidmet, als Girona 1808 unter Napoleons eingenommen wurde. Gegenwärtig mit palästinensischer Flagge bestückt.


Text: „Més motius que mai independència“, mehr Gründe denn je für die Unabhängigkeit.


Auch die gelben Schleifen vielerorts stehen für die Unabhängigkeitsbewegung Kataloniens. Sie gelten als Symbol der Solidarität mit inhaftierten katalanischen Politiker·innen und Aktivist·innen seit dem Referendum 2017.


Ein Wohnkomplex der Pensionskasse, genannt Poeta Marquina, 2016 restauriert; edificio propiedad de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Hier kommt man auf dem Weg zum Bahnhof vorbei.






Am Plaça de l’U d’Octubre de 2017:





Von diesen Laternen war ich ganz angefixt:










Francisco López Hernández (1932–2017): A la Constitució de 1978. Escultura, bronze, 1991. Fons Municipal d’Art.
Zum Park wird auf dem Schild darunter auf das Unabhängigkeitsreferendum 2017 verwiesen, Text: „During the referendum held on 1st October 2017, the citizens of Girona were brutally assaulted by the Spanish security forces while freely and peacefully exercising their right to vote. // This square is intended to be a testimony of admiration and remembrance to the people’s dignified behaviour and courage. Ajuntament de Girona“.




Die Parròquia de Santa Susanna del Mercadal.


Und in der Nähe …


El Subdelegació del Govern.






Der Eckbalkon!


„Hi Som“, wir sind hier, könnte mit dem Fußballclub von Girona in Zusammenhang stehen – und vielleicht unabhängig von dem Pilze sammelnden Paar sein, das ein Hündchen von Jeff Koons an der Leine führt.




Girona gilt als Fahrradstadt, da man von hieraus sowohl gut an die Costa Brava kommt als auch in zahlreiche umliegende mittelalterliche Dörfer und Nationalparks. Der touristische Busverkehr wird leider außerhalb der Hauptsaison im Hochsommer eingestellt. Den einen oder anderen Ort erreicht man aber dennoch. Etwa mit dem Zug. Die erwartete Pünktlichkeit scheint sich allerdings nur auf die Schnellzüge zu beziehen. 2013 wurde Girona an die Hochgeschwindigkeitsstrecke Madrid–Zaragoza–Barcelona–Girona–Figueres–Perpignan angeschlossen – an den „AVE“, spanisch „Vogel“ (Alta Velocidad Española). Seit 2023 ist das spanische Schnellstreckennetz mit 3 900km das zweitlängste der Welt; eine gute Null mehr hat nur China mit 48 000km (Stand: Ende 2024). Es mag am Wettbewerb mit dem Vogel liegen, dass die Regionalzüge sich meistens verspäten oder auch ganz ausfallen.


Auf nach …

Figueres












Eingang zum Rathaus.




Auf zu Salvador Dalí (1904–89, geboren und verstorben in Figueres) ins Teatre-Museu Dalí. Es handelt sich um ein ehemaliges Theater, dass Dalí seit 1961 als sein Museum umplante und das schließlich 1974 eröffnete. Bis zu seinem Lebensende 1989 nahm Dalí Änderungen vor und fügte neue Werke hinzu. Hier mehr zur Geschichte des Museums.


Treppe zum Plaça Gala i Salvador Dalí.


Ebd.: Hommage an Newton. Bronze, 1981.


Ebd.: Hommage an Meissonier: Nacio en Lyon en 1815. O. A.


O. A., Dalís Wasserstoffatom.


O. A.

Das Gebäude ist nicht einfach zu fassen, über den Innenhof geht es zur ehemaligen Theaterbühne, einem nun überkuppelten Saal, und um diesen winden sich über drei Stockwerke hinweg teils schmale Gänge, von denen wiederum Ausstellungsräume abgehen, mal klein, mal ganze Säle, immer verwinkelt und meist von oben bis unten wundervoll vollgestopft. Die Bildangaben sind großteils sehr sporadisch, gelegentlich habe ich einige aus dem deutschen Museumsführer entnommen. Leider ist die virtuelle Tour ebenfalls ohne viele Angaben, bietet dafür aber online einen Zugang.

Wenn man schon mal in der Nähe ist, sollte man sich ein wenig Dalí ansehen, dachte ich zunächst. Zerlaufende Uhren, lange Giraffenhälse mit Schubladen, verstörend betörende Auftritte von Gala Dalí hatten auch mich in meiner Jugend in den Bann gezogen, und irgendwann dann nicht mehr. Über einen schnellen surrealistischen Rausch hinaus erwartete ich nicht viel, aber wie falsch ich lag. Ich wurde überwältigt und ging alsbald, ich schwebte mit dem Gefühl durch die Räume, einem Genie begegnen zu dürfen. Mich verwunderte, wie impulsiv diese Bezeichnung über mich kam – oder doch eher, und als zählten Jahrzehnte meines eigenen Feminismus nichts, wie scheinbar leichtfertig ich sie vorher als gottähnliche Verklärung verworfen hatte.

Ehemaliger Theatersaal mit Blick auf den Innenhof:


Mit geodätischer Kuppel (sphärische Kuppel mit Gitterschale aus Dreiecken) von Richard Buckminster Fuller.






(Unten:) Die nackte Gala betrachtet das Meer, das sich in einer Entfernung von achtzehn Metern in das Bildnis von Abraham Lincoln verwandelt. 420x318cm, Öl auf Fotografie, 1975.




Labyrinth (a ballet by Leonide Massine, 1941). O. A., 1947.


Ebd., Detail.




Ebd., im Detail sieht man, dass die Arbeit gestickt ist.










Im Innenhof, o. A.

Durch das Gebäude:

Zeichnungen, o. A.:









Im Shop nach den Zeichnungen fragend, wurde mir dieses Buch empfohlen:

Fundació Gala-Salvador Dalí (Hg., 2004): Dalí intimo: dibujos, apuntes y palabras entre contemporaneos. O. O.: Galaxia Gutenberg.


Composició satírica | Satirical Composition. O. A., 1923.


Simbiosi dona-animal | Woman-Animal Symbiosis. O. A., 1928.


Composició surrealista | Surrealist Composition. O. A., ca. 1928.


Ebd., Detail.


Otel·lo somiant Venècia | Othello Dreaming of Venice. O. A., 1982.


El cavall alegre | The Happy Horse. Detail, o. A., 1980.


Ocell putrefacte | Rotting Bird. O. A., ca. 1928.


Figura de perfil | Figure in Profile. O. A., 1925.


Retrat del meu pare | Portrait of My Father. O. A., 1920.


Vell erepuscular | Old Man at the Twilight Hour. O. A., ca. 1918.


Retrat de la meva germana | Portrait of My Sister. O. A., 1925.


Ebd., Detail.


Autoretrat tou amb bacó fregit | Soft Self Portrait with Grilled Bacon. O. A., 1941.


Retrat de Pablo Picasso al segle XXI (Un d’una sèrie de retrats de genis: Homer, Dalí, Freud, Cristòfol Colom, Guillem Tell, etc.) | Portrait of Pablo Picasso in the Twenty-first Century (One of a series of portraits of Geniuses: Homer, Dalí, Freud, Christopher Columbus, William Tell, etc.). O. A., 1947.
Hier haben wir ihn, den Geniebegriff, in dessen ausschließlich männliche Kodierung sich Dalí selbst, nach Homer, sagen wir mal: satirisch einreiht.


Atenes crema! Element esquerre de l’obra estereoscòpica, basat en l’esola d’Atenes de Rafael | Athens is Burning! Left element of the stereoscopic work, based on Rafael’s The School of Athens. O. A., 1979–80.

In einer der unteren Rotunden, leider o. A.:













Weiter im Kreis:


Retrat de la Ramoneta Monsalvatje | Portrait of Ramoneta Monsalvatje. O. A., 1925.


Estudi per a La batalla de Tetuán | Study for The Battle of Tetuan. O. A., 1962.


Leda atòmica | Atomic Leda. O. A., 1947–49.


Galarina. O. A., 1945.


Retrat de Gala rient | Portrait of Gala Laughing. O. A., 1969.


O. A., auf der Leinwand mit der Angabe: Syivère Godéré.









Werke von Antoni Pitxot (1934–2015), auf einem eigenen Rundweg:














Detail.

Diese allegorischen Steinformationen haben es mir sehr angetan.

Weiter mit Dalí:






Poesia d’Amèrica | Poetry of America. O. A., 1943.

Und hinein in den „Windpalast“:






Retrat de Gala amb dues costelles de xai en equilibri sobre la seva espatlla | Portrait of Gala with Two Lamb Chops in Equilibrium upon Her Shoulder. O. A., ca. 1934.


Dalí d’esquena pintant Gala d’esquena eternitzada per sis còrnies virtuals provisionalment reflectides a sis miralls vertaders | Dalí from the Back Painting Gala from the Back Eternalized by Six Virtual Corneas Provisionally Reflected by Six Real Mirrors. O. A., 1972–73.


Sphärische Galatea. 65x54cm, Öl auf Leinwand, 1952.
Neben dem Lincoln war dies immer eines meiner Lieblingsbilder.


Sainte Trinité Sainte Persistence de la Memoire. Detail, illustration for Les Dix Recettes, o. A., 1973.


Dix Recettes d’Immortalite. O. A., 1973.










Für mich gab es vor Ort den Museumsführer:



Fundació Gala-Salvador Dalí (Hg., 2024): Theater-Museum Dalí, Figueres. Menorca: Triangle.


















In der Stadt konnte man dann der Ruta Dalí folgen.

Oder sich so durch Figueres treiben lassen:




Josep Ministral: A Josep Pla. Escultura, o. A., 1998. Donada per Winterthur a la cuitat de Figueres.


Mit Bus und Bahn geht es noch in ein paar andere Orte und immer einmal wieder an solchen, teils auf Felsen gebauten Dorfstrukturen vorbei:




In Olot hängen statt katalanischen Flaggen vor allem Banner mit traditionellen Mustern:






„Habitare“ o llar sense casa. Hier ist der ursprüngliche Bau nachempfunden. Das finde ich bereits skulptural interessant, ob es auf mögliche Wohnungsnot hinweist, entspricht vielleicht nur meinem eigenen Verständnis.


50è aniversari de Ràdio Olot, 1951–2001. Adjuntament d’Olot, 2001.


Kletterkönigin und ihr König oder Ritter auf einem Spielplatz.





Nach Olot fährt man, um auf den stadtnahen Vulkanberg zu steigen, den Volcà del Montsacopa, wo die Franziskaner im späten 16. Jh. die oratoris del viacrucis, die Stationen des Kreuzweges, begingen und eine Kapelle bauten, deren gegenwärtiger Bau von 1949 stammt:


Eine Station des Kreuzgangs.






Einer der dortigen Aussichtstürmchen rund um den Vulkankamm.








Auf dem Rückweg nach Girona geht es in das mittelalterliche Dörfchen Besalú, berühmt für seine katalanische Romanik:










Leider waren hier außerhalb der Saison bereits fast überall die Stühle hochgeklappt.


Monestir de Sant Pere, Ende 12. Jh.














An der Antic hospital de Sant Julià, Ende 12. Jh.


Und zum Abschluss geht es ans Meer!

Cadaqués










Salvador Dalí. Donació del Centre D’Art Perrot-Moore al Poble de Cadaqués. O. A.


Das etwa acht Kilometer von Cadaqués entfernte Cap de Creus ist der östlichste Punkt der Iberischen Halbinsel (nicht Spaniens, daneben gibt es noch eins, zwei inselnde Steinformationen). Am Cap de Creus fallen, wie Wikipedia so schön schreibt, die Ausläufer der Pyrenäen ins Meer:






Text: „De Cabo Fisterra a Cap de Creus, 1998“.
1998 wurde Cap de Creus zum Nationalpark erklärt, darauf bezieht sich diese Marke. Die damit einhergehende Publikation vom Instituto Geográfico Nacional beginnt am Cabo Fisterra, dem Ende der Welt, was zumindest traditionell oder wegen des Jakobswegs als westlichster Punkt Spaniens am Atlantik bezeichnet wird.

Hier eine kleine Küstenwegsorgie:














































Das Casa Salvador Dalí in Portlligat.




Visca la vida! Es lebe das Leben!


Der Flughafen in Barcelona verabschiedet mit einem Miró.



Tags für diesen Beitrag 这篇文章的标签: Unterwegs 路上, Reise 专程, Ausstellung 展览, Vergangenes 古代, Gegenwart 当代, Bildende Kunst 美术

... link (0 Kommentare)   ... comment